Pàgina creada el 05-11-2013. Actualitzada el 05-11-2013
© 2013 Núria Añó. All rights reserved.
P.: Com definiries la teva professió? En quin àmbit et sents més còmoda?
R.: L'escriptura és un art que necessita calma i el seu resultat només es veu a la llarga. Si bé quan començava escrivia contes, aviat aquest format se'm va quedar petit. Jo em considero novel·lista, treballo en projectes que em solen durar anys. Per més que quan escric no penso en el temps que m'hi passo. Només en escriure i en allò que tinc pensat dir. Aleshores, un dia s'acaba l'obra i cal trobar una editorial que ho valori i ho tregui al mercat. Si tot va bé, en segueixen les presentacions, xerrades i actes culturals en general que esdevenen potser la cara més externa de l'escriptor actual.
P.: Què creus que és el que porta una persona a escriure?
R.: Les ganes de reflexionar, d'analitzar, de comunicar-se encara que sigui a través d'un mateix, mostrant l'experiència adquirida davant les coses, o bé exterioritzant el moment històric, polític, econòmic o social que un presencia. També parlant d'altres, inventant històries. No crec que hi hagi un motiu concret que dugui a escriure ja que tothom escriu d'alguna manera, des de receptes de cuina, cartes, fins i tot diaris personals, escriure és quelcom natural en tots nosaltres. El que ho diferencia és en aquell que no pot deixar de fer-ho i converteix això en un hàbit. Jo penso que la infància, l'adolescència són claus en molts escriptors, quelcom que no es va saber dur del tot bé i l'escriptura parteix com un error. Després, és clar, l'aprens a manejar, a conviure-hi; es torna part d'un mateix.
P.: Segons la teva opinió, a l'hora d'escriure, què és el que primacia: l'habilitat adquirida pel perfeccionament de la tècnica, o una capacitat natural com és el talent?
R.: El talent ajuda. No obstant, aquest ha d'aprendre a funcionar a través de la tècnica. La tècnica necessita pràctica, i la pràctica demana els seus anys. Els anys, una maduresa. I tots aquests ingredients van fent-se essencials en l'escriptura; com més talent i més pràctica, millor serà el resultat. Llavors, segons Doris Lessing, un dia comencem a perdre neurones i tot juga a la contra i costa encara més.
P.: Moltes de les creacions que es fan no arriben a publicar-se per motius de l'autor o de l'editorial; quantes creacions literàries personals o inèdites podries tenir en llibretes a casa?
R.: Quan vaig escriure el meu primer relat als disset anys, me'l van publicar sense que em calgués plantejar res. Molts dels meus relats foren premiats o bé han acabat publicats en llibres col·lectius. La meva primera novel·la, Els nens de l'Elisa, quedà tercera finalista del XXIV Premi Ramon Llull, però com que no tenia altres obres publicades i no era coneguda, la desestimaren en moltes editorials i durant un parell d'anys no vaig saber quin camí li esperava. Un dia vaig trobar un editor a qui li va agradar i la va publicar. Es pot dir que no tinc obra als calaixos perquè no he deixat mai de lluitar.
P.: Fas una pluja d'idees per definir el tema o improvises i després perfecciones?
R.: Quan començo una obra ja he donat moltes voltes sobre els personatges i allò que pretenc fer, és com si cada cop més la tingués a la ment. D'altra banda, la meva escriptura és visual, es fragmenta com en un guió i això em dóna un espai força interessant per improvisar en les imatges i en la manera de presentar-les. També em preocupa la part estilística i, al final, el procés de correcció pot durar més que l'escriptura de la història en si.
P.: Cada quan sols escriure? De què depèn que tinguis inspiració o no?
R.: Quan escric, m'agrada endinsar-me en els personatges, faig novel·la psicològica i això demana dedicació. No crec que la inspiració jugui un paper primordial perquè s'entén que hi treballes cada dia. Si un dia estàs més inspirat que un altre, és quelcom que es deu reflectir com un extra d'aquest treball i la pertinent dedicació.
P.: Podries dir-me el teu ritual d'escriptura particular, si és que en tens?
R.: M'agrada començar a escriure de bon matí. Quan obro l'arxiu amb què treballo a l'ordinador, puc tenir entre tres i quatre diccionaris sobre la taula. Una llibreta per a notes, uns quants llapis. De vegades puc passar-me dies sense fer anar res de tot això. Per més que sempre arriba un moment en què ho faig anar tot.
P.: Quina creus que és la recepta per arribar a què una publicació tingui èxit?
R.: L'èxit és un factor extern a l'autor. Tot i que una obra també pot tenir èxit per ella mateixa, és quelcom que només succeeix de tant en tant. L'èxit és un factor que depèn de modes, de productes molt vendibles, de contractes entre agents i editors, d'encàrrecs per a l'autor, de la pertinent publicitat, de bones ressenyes, d'escriure només allò que ven, i tot i això de vegades els pronòstics fallen. Obres que en un país són vendibles, en altres no ha estat així. Obres que han estat bestsellers i en el seu moment tingueren el rebuig d'algunes editorials... Per més que jo crec que els lectors tenen la darrera paraula i la seva opinió és essencial en el rumb dels llibres. Quan un llibre agrada, s'ha de dir, ja que el boca a boca és fonamental amb tot el ventall de publicacions que surten cada mes.
Entrevista inclosa al treball de recerca de l'Escola Maristes Montserrat de Lleida titulat I tu... ets cuc o papallona?, d'Irina Lobera · Dimarts, 5 de novembre del 2013
-by-georges-de-feure.jpg "Georges de Feure, The voice of evil (1895)")
PORTUGUÊS O Olhar do Filho, A Escritora Morta, Nuvens baixas, O Salão dos Artistas Exilados na Califórnia, Os Meninos de Elisa
NEDERLANDS De dode schrijfster, De blik van de zoon, De salon van artiesten in ballingschap in Californië
Other languages
Web de l'escriptora Núria Añó
Entrevista a Núria Añó sobre creació literària | Irina Lobera (Lleida)
ESPAÑOL La escritora muerta, Nubes bajas, La mirada del hijo, El salón de los artistas exiliados en California
FRANÇAIS L'écrivaine morte, Le regard du fils, Nuages bas, Le salon des artistes exilés en Californie, Les garçons d'Elisa
"I com sembla girar-se el marit quan s'adona que a la seva vora hi manca l'altra meitat, com si una no es pogués perdre mai, ni tan sols un dissabte qualsevol."
"Els anys d'infància comencen a acumular-se a la vora d'en Daniel i una se sent realitzada. Encara que d'aquesta banda de llit on avui seu pròxima al fill, ell li dóna l'esquena."
"Una espera interminable que accepta com una part més d'aquesta cosa que en diuen amor."
"Potser la cultura no li sembli interessant. Ara per ara les seves hormones acaparen tot el seu interès."
DEUTSCH Der Blick des Sohnes, Tiefe Wolken, Die Tote Schriftstellerin, Der Salon der Exilkünstler in Kalifornien
ITALIANO La scrittrice morta, Nuvole basse, Lo sguardo del figlio, Il salone degli artisti esiliati in California
ELLINIKA To vlemma tou yiou, I nekri singrapheas, To salóni ton exóriston kallitechnón stin Kalifórnia, Hamila sinefa, Ta paidia tis Elisas
