Pàgina creada el 28-08-2013. Actualitzada el 29-08-2013
© 2013 Núria Añó. All rights reserved.
P.: Quan veu un anunci publicitari, quina imatge li arriba de les diferents dones que hi apareixen? Aquesta imatge canvia segons els diferents productes?
R.: D'una banda, molts anuncis parteixen de clixés socials una mica caducs, com converses entre mares i filles recomanant-se productes des de fa dècades. De l'altra, noies en grup utilitzant els productes i aportant una certa imatge de conjunt, igual que si no les deixessin pensar o decidir per si mateixes. A diferència d'altres anuncis que recorren a una persona famosa per transmetre una recomanació més de tu a tu, i on algunes vegades en aquesta mena d'anuncis s'evita allò més irrellevant.
P.: Creu que actualment es donen molts casos de publicitat sexista o cada cop es va reduint més?
R.: Pel que fa a determinats anuncis sobre productes de neteja, s'han reduït en part les escenes més sexistes de dones netejant, fregant i duent la casa, per mostrar-nos que ara són productes tan eficaços que es guanya temps per fer altres coses. I llavors apareixen els nens, el que fa pensar que és un temps que la dona sempre dedica als altres...
P.: Segons la seva opinió, ven més la imatge del producte que el producte en sí?
R.: Si el producte és conegut, aquest ja ven per si sol. Tanmateix, en una societat de consum com la que vivim tot adquireix una competitivitat, i les grans marques han de seguir rodant anuncis per recordar que els seus productes estan al prestatge de sempre. La imatge és la cara del producte, com més atraient sigui l'anunci, més connectarà amb el comprador potencial i, per tant, més vendrà.
P.: Creu que a nivell publicitari s'ha arribat a una situació igualitària?
R.: No encara. La dona segueix al capdavant dels anuncis de neteja i els medicaments sense recepta. Els homes, conduint als anuncis de cotxes i venent-nos les assegurances d'automòbils, mèdiques, de llar i vida. És evident que en aquest clixé s'ha establert de fa molt que l'home és la cara seriosa. Per més que a un nivell més juvenil, els nois encara recordin el menjar de la seva mare quan compren menjar envasat, al mateix temps que les mares més primerenques encapçalen tots els anuncis per a nadons.
P.: Quins canvis creu que hi hauria d'haver en la societat per evitar aquesta desigualtat?
R.: Constantment absorbim informació. Els anuncis estan en el nostre dia a dia, tant directa com indirectament. Però tan sovint en aquest país parteixen encara d'un model base de família que no dista tant d'aquella imatge predeterminada dels inicis de la publicitat. Cal integrar altres variants a la fórmula de sempre, per exemple, mostrant famílies de pares separats, del mateix sexe, famílies monoparentals, fills adoptats d'altres races. És obvi que les minories aporten una major riquesa del que és avui la nostra societat. En d'altres països es dóna una major visibilitat a això. I en àmbits com per exemple sèries televisives, pel·lícules o llibres, es va introduint a la fórmula, i amb força èxit.
P.: Creu que l'estereotip que marca la publicitat s'atribueix a la realitat o se'n allunya molt?
R.: L'estereotip s'atribueix a la realitat, només que, en el moment de presentar-nos-la, ens fa creure que si mengem tal producte ens farà esvelts, macos i, per què no, també més joves; els models són la cara bonica, alhora, miratges del producte que pretenen vendre.
P.: Com creu que afecta la publicitat sexista sobre les dones?
R.: Afecta en la imatge de la dona que entorpeix el camí cap a una societat més igualitària i justa.
P.: Finalment, creu que si no hi hagués aquest tipus de publicitat els cànons de bellesa no estarien tan imposats en la societat?
R.: Els anuncis imposen uns cànons de bellesa per a poder vendre els seus productes. També els veiem al cinema des de l'època del cinema mut, són cànons que varien, sí, però molt lentament. Es pot dir que la dona és esclava de la moda i de les tendències des de fa molt. El que ha canviat és la manera com ens han volgut presentar la dona en els darrers anys, a través de models molt joves i primes, fet que ha comportat una sèrie de problemes alarmants en la societat d'avui en dia, com ara l'anorèxia o la bulímia, perquè aquesta imatge dista molt de la real i és enganyosa. O pel fet de reparar constantment qualsevol imperfecció amb photoshop en cobertes de revistes de tiratge a escala mundial, que propicia que moltes persones hagin de recórrer a la cirurgia estètica.
Entrevista inclosa al treball de recerca de l'Escola Arrels II de Solsona titulat La dona i la publicitat, de Marta Closa · Dimarts, 27 d'agost del 2013
PORTUGUÊS O Olhar do Filho, A Escritora Morta, Nuvens baixas, O Salão dos Artistas Exilados na Califórnia, Os Meninos de Elisa
NEDERLANDS De dode schrijfster, De blik van de zoon, De salon van artiesten in ballingschap in Californië
Other languages
Web de l'escriptora Núria Añó
Entrevista a Núria Añó sobre el paper de la dona i la publicitat | Marta Closa (Solsona)
ESPAÑOL La escritora muerta, Nubes bajas, La mirada del hijo, El salón de los artistas exiliados en California
FRANÇAIS L'écrivaine morte, Le regard du fils, Nuages bas, Le salon des artistes exilés en Californie, Les garçons d'Elisa
"I com sembla girar-se el marit quan s'adona que a la seva vora hi manca l'altra meitat, com si una no es pogués perdre mai, ni tan sols un dissabte qualsevol."
"Els anys d'infància comencen a acumular-se a la vora d'en Daniel i una se sent realitzada. Encara que d'aquesta banda de llit on avui seu pròxima al fill, ell li dóna l'esquena."
"Una espera interminable que accepta com una part més d'aquesta cosa que en diuen amor."
"Potser la cultura no li sembli interessant. Ara per ara les seves hormones acaparen tot el seu interès."
DEUTSCH Der Blick des Sohnes, Tiefe Wolken, Die Tote Schriftstellerin, Der Salon der Exilkünstler in Kalifornien
ITALIANO La scrittrice morta, Nuvole basse, Lo sguardo del figlio, Il salone degli artisti esiliati in California
ELLINIKA To vlemma tou yiou, I nekri singrapheas, To salóni ton exóriston kallitechnón stin Kalifórnia, Hamila sinefa, Ta paidia tis Elisas
