shape
blue
Pàgina creada el 02-08-2013. Actualitzada el 05-08-2013
 
ca
es
Amunt
© 2013 Núria Añó. All rights reserved.
P.: Bona tarda Núria, per començar l'entrevista, em podria fer cinc cèntims de la seva vida professional? (Quan va començar a escriure, el perquè, què és el que la motiva i l'inspira...)

R.: Vaig començar a escriure quan estava a l'institut. Teníem un professor de literatura que ens va reptar a escriure un relat per pujar nota. Vaig adonar-me que fent una cosa com aquella m'ho passava bé i m'agradava. Més endavant, de fet quan aquell professor va voler publicar-me'l, em va fer plantejar que no havia de deixar-ho.
De l'escriptura em motiva pràcticament tot, començar una novel·la, tenir una novel·la entre mans, estar a punt d'acabar-la. Quan s'acaba buscar-li un lloc, preparar-la per a la seva edició, trobar - si m'ho permeten els editors - una fotografia que il·lustri el millor possible el que trobaran a l'interior.
Pel que fa a l'escriptura, m'agrada trobar una musicalitat entre les paraules, jugar estilísticament amb el vocabulari.

P.: Pel que es sap del seu estil, arriscat i crític, que me'n podria dir?

R.: L'escriptura és un instrument poderós de comunicació. Molts escriptors s'han servit de la seva ploma per fer crítica del seu voltant, del seu temps, de la societat. Jo em serveixo d'això per expressar aquelles coses de la vida que no m'agraden, que són injustes i haurien de millorar.

P.: Els seus escrits es basen en histories reals, quotidianes i que majoritàriament són situacions que podrien succeir a qualsevol. Quin és el missatge que intenta transmetre al lector?

R.: Cap dels meus llibres no està inspirat en una història real o bé en persones que pugui conèixer. Tot i això les meves novel·les estan fetes des d'un vessant realista que, com dius, inclouen situacions quotidianes que podrien succeir a qualsevol.
A banda d'això, quan escric no ho dic tot, deixo que el lector s'hagi de fer certes preguntes. Després, si quan s'acaba el llibre canvia la seva visió o es replanteja l'assumpte a través dels personatges que ha vist, puc donar-me per satisfeta.

P.: Què és el que et va fer començar a escriure de forma crítica? Per què?

R: La societat que ens envolta, que és injusta per naturalesa. Parlar-ne és una manera de tenir-ho present.

P.: Entrem més al tema del feminisme. Els seus llibres tenen aquest 'toc' i punt de vista femení. Es sent identificada amb el que escriu o pretén que dones d'avui al llegir els seus llibres, s'hi sentin?

R.: Jo m'identifico amb el que escric, si fes una literatura en la qual no cregués, no crec que pogués identificar-se ningú amb el que faig. D'altra banda, la meva escriptura no és biogràfica, tot i que les dones escriptores solem tenir present que altres dones puguin sentir-se identificades amb moltes de les coses que diem. Pel fet d'ésser dones i haver patit algun cop a la vida discriminació per això mateix, ens fa més obertes i comprensibles.

P.: Com podem veure en exemples com Núvols baixos, la protagonista és una dona, on vostè s'endinsa en els seus pensaments i a analitzar la seva figura, en aquest cas, de la Sílvia. A què és degut l'elecció de personatges com aquest de protagonista i amb aquests trets psicològics?

R.: Vaig elegir la Sílvia perquè la seva vida podria ser la de moltes dones, ja que als seixanta-dos anys és una dona casada amb néts. Volia fer una crítica d'una situació que trobem sovint als carrers: àvies guardant els seus néts perquè els fills treballen i no poden ocupar-se'n. Llavors tornen a fer el paper de mares, només que per edat ja no els hi tocaria. En el cas de la Sílvia, la casa és també la seva presó i la seva obsessió, ja que es passa la vida netejant, cuinant, fregant, planxant. A més, que de fa anys sent una gran monotonia al seu matrimoni i ja res no la il·lusiona. Llavors, la visita de l'actriu la fa més conscient de la seva situació i en una sola setmana que passa la Gabriele per la seva vida, la desperta de moltes coses.
Jo vaig acabar aquesta novel·la pensant que el personatge femení protagonista no era altre que el de l'actriu, doncs a l'argument la Gabriele torna a la ciutat on va transcórrer la seva adolescència i visita dues de les seves amigues. També perquè la seva vida és aparentment més profitosa: casada dues vegades amb actors, divorciada, sense fills, bisexual... I quan faig xerrades sobre Núvols baixos, de qui més em parlen els lectors és de la Sílvia, sovint dones d'una edat com la seva, i pel que sembla entenen molt bé aquest personatge i tot el que deixa enrere, com si s'hi haguessin posat a la pell. Per altra banda, els homes que han fet alguna anotació sobre la Sílvia generalment ho fan amb certa inquietud, altres, mig en broma però, això sí, manifestant la seva sorpresa pel fet que un personatge com ella pugui abandonar la llar a la seva edat.

P.: Podria explicar-me quina és la idea que se li passa per la ment quan escolta la paraula 'dona'? (Què és per a vostè, què significa?)

R.: Tot depèn del lloc on s'escolta aquesta paraula. Quan s'escolta a la premsa sovint és referent a drets humans que es vulneren en algun lloc, a dones maltractades, a càncer de mama. A mi m'agrada més sentir aquesta paraula en un entorn cultural, per exemple quan una dona fa una pel·lícula, un llibre, un disc, una exposició, ja que en l'expressió artística queda encara molt de camí per explorar.

P.: Dins del món actual, des del seu punt de vista personal, què en pensa de la situació de la dona?

R.: Penso que ens adaptem a qualsevol professió i ens en sortim prou bé. Tot és qüestió de què ens donin una oportunitat per demostrar-ho. I per desgràcia, no sempre és així. Moltes professions tenen encara un percentatge més alt d'homes que de dones, sobretot en alts càrrecs. A banda que els premis i els jurats dels premis generalment estan col·lapsats d'homes. Sovint estudio altres dones autores, algunes del segle XIX i XX i les seves obres, tot i ser bones, han arribat als nostres temps en comptagotes pel fet que foren escrites per dones, i per aquest fet, ja deixava de ser literatura "seriosa".

P.: Està a favor de la igualtat de sexes? Creu que algun dia s'aconseguirà aquesta igualtat o sempre hi predominarà el masclisme en la nostra societat?

R.: Sí. Crec que en els països del primer món s'aconseguirà la igualtat en properes generacions.

P.: Em podria donar la seva opinió personal sobre els termes 'masclisme' i 'feminisme'?

R.: Bé, no sóc una entesa en això. Però el masclisme és un mal costum que ve imposat i el feminisme implica una labor de llarga durada que, de tant en tant, dóna els seus fruits.

P.: Quins consells els hi donaria a les generacions més joves, per intentar conscienciar-los de què entre tots s'ha de contribuir per millorar la societat recriminadora en la que vivim?

R.: S'ha de reiterar des de petits en els principis bàsics, llegint la Declaració Universal dels Drets Humans a les escoles o amb els pares, partint de què tots som iguals per recomençar de zero.
Entrevista inclosa al treball de recerca de l'IES Molí de la Vila de Capellades titulat 'Volem drets, no flors.' La situació de la dona en el món actual és degradant, de Roser Ruiz Guinart · Dilluns, 29 de juliol del 2013
Free Web Counter
Website Hit Counter
Arrest d'Emmeline Pankhurst, 1914. © Library of Congress
Deutsch
Polski
Italiano
Français
English
Other languages

Web de l'escriptora Núria Añó

books

Entrevista a Núria Añó sobre la situació de la dona en el món actual | Roser Ruiz Guinart (Capellades)

"Podria fer una maleta i anar-se'n. Però no coneix res més, tret del que veu."
--Presagi

"Europa, aquesta terra de fàcil matemàtica on el que treballa suma i el que es retira resta."
--2066. Comença l'etapa de correcció

"Allí, vora els rosers florits el veié somriure i havent obert el sobre, plorar com un nen."
--En l'ombra

"I com sembla girar-se el marit quan s'adona que a la seva vora hi manca l'altra meitat, com si una no es pogués perdre mai, ni tan sols un dissabte qualsevol."
--del llibre Núvols baixos

"Els anys d'infància comencen a acumular-se a la vora d'en Daniel i una se sent realitzada. Encara que d'aquesta banda de llit on avui seu pròxima al fill, ell li dóna l'esquena."
--del llibre La mirada del fill

"Una espera interminable que accepta com una part més d'aquesta cosa que en diuen amor."
--del llibre L'escriptora morta

"Potser la cultura no li sembli interessant. Ara per ara les seves hormones acaparen tot el seu interès."
--del llibre Els nens de l'Elisa
português
Chinese
Suomi