Benvinguts a la pàgina de l'escriptora Núria Añó
En aquest web podreu trobar la meva biografia i trajectòria literària, sinopsi de les novel·les Núvols baixos (2009), L'escriptora morta (2008) i Els nens de l'Elisa (2006), així com entrevistes i crítiques que han aparegut als mitjans de comunicació. La secció Lectura ofereix una mostra de relats curts que es poden llegir clicant l'enllaç corresponent.
Especials
'Priorat en Persona'. La Tornada 2010.
L'octubre del 2009, sis escriptors, entre els quals Òscar Palazón, Ignasi Mora, Gemma Sales, Ester Suñé, Albert Villaró i jo mateixa, visitàrem el Priorat i el visquérem d'una banda, a través d'un context artístic, com era l'amistat que unia l'adalil Pere Rofes amb el que va ser l'escultor Marçà-Giné; després a través de l'enòloga i vinatera Sílvia Puig, on férem un tast de vins al celler Viñedos de Ithaca; tinguérem temps de passejar per la Cavaloca, un terreny de difícil accés on l'oleïcultor Ferran Miró hi té bancals d'oliveres; i en darrer lloc veiérem fer marges de pedra seca amb Josep M. Masip 'lo Cateri'. De fet, quatre mirades diferents d'un indret ja de per si ple de contrastos.
'Priorat en persona' fou la primera trobada d'escriptors que organitzava el Centre Quim Soler, els quals feren tot el possible per ensenyar-nos en només quatre dies aquell paisatge, un territori per explorar, a voltes insinuant, però pràcticament inexistent des d'un punt de vista literari més creatiu. Des del CQS s'esforçaren a mostrar-nos la seva gent, aquella que ens estrenyia la mà tot obsequiant-nos amb unes hores del seu ofici, el seu coneixement extens de la terra i què significa trepitjar-la cada dia. Un pot fer arrels amb el territori, no importa de quin mode, però d'aquells quatre dies al Priorat viscuts amb tota la intensitat que poguérem, ens feren l'encàrrec d'un projecte literari sobre la comarca.
Durant aquest any es tractava d'escriure entrades sobre qualsevol cosa que volguéssim fer esment d'aquella comarca que, amb els ulls de qui veu i se'n torna, resultava diferent a com la visquérem. De fet, havíem de partir del record, i cadascú de nosaltres havia d'aportar-hi el seu estil a tot allò que ens havia pogut inspirar; per alguna cosa ens van dir que ens havien triat per ser tots sis molts diferents. Per tant, un diccionari que va anar fent-se lentament i en silenci per acabar sent un projecte col·lectiu. I creguin-me si els dic que podria fer la impressió que aquest diccionari l'hem fet a base de comunicar-nos molt uns i altres per no coincidir en cap entrada, però ja se sap com som els escriptors, rars diuen, i al final va ser el CQS qui ens va informar que pràcticament no havia trobat coincidències. Llavors sí, ens comunicàrem com si res.
Bé, cal dir-ho, el diccionari no acaba amb la primera trobada, sinó que tindrà continuïtat en els propers escriptors. Per tant un diccionari que anirà fent-se de més mirades, de nous acompanyants adalils que vulguin mostrar el seu bocí de món al Priorat. I uns dies que es poden veure en aquests quatre vídeos com els visquérem, de bé [dia 1],[ dia 2], [dia 3], [dia 4], o bé consultar l'obra feta al diccionari del web Priorat en Persona.
Perquè la tornada del passat octubre va ser una retrobada especialment bonica per tot el que comportava, de rerafons presentar l'obra feta, i el mateix centre que també havia treballat a fons ens preparà diverses activitats amb alumnes de l'Institut de Falset, també amb lectors de la Biblioteca Estrem i Fa on férem una tertúlia. El resultat de tot el projecte es va presentar el dissabte 16 d'octubre al teatre l'Artesana de Falset.
"Europa, aquesta terra de fàcil matemàtica on el que treballa suma i el que es retira resta".
--2066. Comença l'etapa de correcció
"Podria fer una maleta i anar-se'n. Però no coneix res més, tret del que veu".
--Presagi
"Potser la cultura no li sembli interessant. Ara per ara les seves hormones acaparen tot el seu interès".
--Els nens de l'Elisa
"Una espera interminable que accepta com una part més d'aquesta cosa que en diuen amor".
--L'escriptora morta
"I com sembla girar-se el marit quan s'adona que a la seva vora hi manca l'altra meitat, com si una no es pogués perdre mai, ni tan sols un dissabte qualsevol".
--Núvols baixos