:::.Web de Núria Añó | Publicacions.::

Començava L'escriptora morta anotant quatre punts essencials en una llibreta. Tenia la sensació que aquell argument que passava fugaçment per la meva ment acabaria convertint-se en la nova novel·la que havia

Després de rebre una trucada de la Salomé Ribes, antiga professora meva, preguntant-me si tenia algun poema o relat per una antologia de textos que editava el Departament de Filologia Catalana i Comunicació, vaig posar-me a escriure el relat Presagi.

Estrenes és una antologia de relats i poemes d'antics alumnes de la UdL que es va editar el 2005, coincidint amb el Mercat del llibre i de la Creació que se celebra anualment a la Universitat de Lleida.

Lluvia de primavera es va editar l'any següent, el 1991, sota el segell de La República Literaria. L'edició va ser de 600 exemplars.

VIII Concurs de narrativa literària Mercè Rodoreda

Pàgina creada el 02-12-2006. Actualitzada el 25-04-2008

Benvinguts a la pàgina de l'escriptora Núria Añó

En aquest web podreu trobar la meva biografia i trajectòria literària, sinopsi de les novel·les Els nens de l'Elisa (2006) i L'escriptora morta (2008), ambdues publicades per Editorial Omicron, així com entrevistes i crítiques que han aparegut als diaris. La secció Lectura ofereix una mostra de relats curts que es poden llegir clicant l'enllaç corresponent.

Núria Añó http://www.nuriaanyo.com

Publicacions

Lluvia de primavera va ser el primer relat que vaig escriure a petició del meu professor de llengua i literatura espanyola, Pedro Soto, que prometia pujar fins a dos punts la nota d'aquesta assignatura a tots aquells alumnes de segon de BUP que s'animessin a escriure un relat de temàtica lliure amb certa dignitat literària. D'aquesta fita ha passat molt de temps, i ara mateix ja no recordo si aquests dos punts em van servir per alguna cosa. El que sí que recordo és que el vaig lliurar el darrer dia de termini i després el professor es va passar tot un mes sense dir res. Un dia va venir i em va dir que li havia agradat tant que el publicaria. Només que abans havia de canviar el final, perquè el final no valia res. I jo li vaig dir que ja tenia un altre final escrit, perquè amb tot un mes esperant ja me n'havia adonat i havia anat fent retocs. I a mesura que li anava dient què havia arreglat i el perquè ja havia doblat l'extensió del relat, ell anava afegint: pero chica, ¡si ya estaba bien como estaba!

Vaig llegir en una nota d'un diari que es feia una crida a totes les escriptores lleidatanes que escrivissin en qualsevol llengua. I el resultat va ser el següent: una antologia de 39 autores en català, castellà i francès. Aquell any escrivia amb certa assiduïtat i havia guanyat feia poc el XVIII Premi Joan Fuster de

Narrativa Ciutat d'Almenara. Havent enviat el relat que duia per títol El temps, aquest gran creador, vaig rebre una carta de l'Ajuntament de Lleida on se'm comunicava que el publicarien en aquesta antologia.

Dies després va venir la presentació de Dones i Literatura a Lleida amb la presència d'Ana Maria Matute que va dir que ens apadrinava. Recupero breument algunes de les seves paraules: "escribir siempre, no arrojar la toalla a la primera negativa de las editoriales. El talento se acaba imponiendo y si no, peor para la sociedad que no sabe reconocerlo [...] Hay que ser como Kafka o Pessoa, escribir porque no se puede evitar y no dejarlo a la primera contrariedad".

Dones i Literatura a Lleida el va editar l'Ajuntament de Lleida el 1997 i es va presentar coincidint amb els actes del 8 de març, dia de la dona treballadora.

Una de les coses que més recordo del VIII Premi de Narrativa Mercè Rodoreda és que el dia que es lliurava aquest premi de narrativa curta, la secretària del jurat em va agafar apart i va comentar-me que el meu relat havia esvalotat els membres del jurat, que havia rebut tantes crítiques com ovacions. I que havia de saber-ho.

Dins una cambra buida va quedar finalista d'aquest premi l'any 1997 i s'aplega en aquesta antologia editada per Ràdio Molins de Rei.

Els nens de l'Elisa és la meva primera novel·la editada. Rera aquest paisatge hivernal i aquest títol de color llampant, s'amaguen quatre anys intensos de creació i dos més d'incertesa. Vaig presentar aquesta obra al XXIV Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull l'any 2004 i va quedar com a tercera finalista. Després va venir un procès molt més llarg del que hauria imaginat. Perquè no només havia de trobar una editorial que publiqués en català, també havia de tenir en compte que era una autora desconeguda i que no tenia una novel·la anterior ja editada que em pogués recolzar. També havia de tenir present que Els nens de l'Elisa des de les editorials es veia com una novel·la de risc i que, com és d'imaginar, no n'hi havia prou amb que agradés al lector de l'editorial i la dugués a la taula de l'editor. L'editor sempre té la darrera paraula. I les respostes trigaren, de vegades més d'un any.

Aquesta novel·la va ser desestimada per 15 editorials catalanes.

El meu agraïment a Israel Clarà i Elisabeth Jiménez, editors d'Omicron, per donar-me la resposta el mateix dia que la reberen. I per la seva eficàcia i confiança en tot el procés d'edició.

Lluvia de primavera

Dones i literatura a Lleida

VIII concurs de narrativa literària Mercè Rodoreda

Estrenes. Antologia de poemes i contes

Els nens de l'Elisa

L'escriptora morta

d'escriure. El que potser aleshores encara no sabia és que el personatge fictici de l'escriptora no només em plantejaria el repte d'escriure dues novel·les en una, sinó que també plasmaria la necessitat d'escriure, tot sovint incompresa, així com la lluita interna i constant que s'amaga rera tota obra.

Els personatges de L'escriptora morta, com ja succeïa amb el meu llibre precedent, acaparen més interès que l'argument.

El resultat de tots aquells mesos de creació és certament gratificant, perquè és alhora una obra escrita en gratitud a aquelles escriptores que més admiro.

L'escriptora morta és la meva segona novel·la que publica Editorial Omicron.