Pàgina creada el 06-08-2019. © Núria Añó. All rights reserved.
Web de l'escriptora Núria Añó
Tercera finalista del XXIV Premi Ramon Llull
Sinopsi: L'Elisa és una mestra amb indiscutible talent i vocació per a l'ensenyança, capaç de rebutjar pretendents als voltants de la seva trentena, tot i que sent una especial atracció pels adolescents. Ella controla la seva vida. Fins que l'argument comença a capgirar-se-li subtilment. L'Elisa ha trobat un jove de tretze anys amb una situació familiar alarmant, capaç de caminar cinc quilòmetres amb l'excusa de recuperar els seus guants.
En un indret on l'hivern s'engoleix la primavera i la societat es torna calculadora i egoista, la veu narradora d'un jove rememora un moment crucial que el marcarà de per vida. Algú que sembla tenir dues úniques coses al cap: la primera, no acabar com els seus pares; i la segona, arribar a conèixer l'Elisa.
"L'Elisa és un personatge completament desmarcat dels tòpics. Núria Añó dibuixa una antiheroina evitant el maniqueisme, ensenyant-ne tant la faceta més tendra com la més sòrdida. [...] Una novel·la difícil, exigent amb el lector, que agradarà els amants de la narrativa psicològica." -La Mañana. Llegir ressenya
EN CATALÀ (ELS NENS DE L'ELISA): 2006 Ed. Omicron ISBN: 84-96496-26-0 / 9788496496262
Núria Añó (Lleida, 1973) cursà estudis de Filologia Catalana i Llengua Alemanya. Compagina l'escriptura amb la traducció, així com la participació en col·loquis i beques internacionals, on sol parlar de la seva obra, de creació literària, cinema, ciutats o bé analitza l'obra d'escriptors com ara Elfriede Jelinek, Patricia Highsmith, Karen Blixen, Salka Viertel, Alexandre Dumas (fill) o Franz Werfel. Publicà la primera narració als disset anys i des d'aleshores els seus textos es troben editats en llibres i revistes com Dones i literatura a Lleida (1997); VIII Concurs de Narrativa Literària Mercè Rodoreda (1997); Estrenes (2005); Dossier sobre la vellesa a Europa (2006); Escata de drac, núm. 8 (2012); Des lettres et des femmes... La femme face aux défis de l'histoire (2013); Fábula, núm. 35 (2013); Issue 3. Grief (2014); Resonancias, núm. 127 (2014); Les romancières sentimentales: nouvelles approches, nouvelles perspectives, L'ull crític 17-18 (2014); Letralia, Any XX (2016); Cien años del Genocidio Armenio: Un siglo de silencio (2016); Revista Narrativas, núm. 43 (2016); L'art de l'adaptation: féminité et roman populaire (2016); Nebula, April Issue (2017); Cine y Literatura. 21 años de Letralia (2017); The Mother Tongue in a Foreign Land (2017); Domuzime, núm. 4 (2017); Revista Literaria Visor, núm. 12 (2018); Exilios y otros desarraigos (2018); China Life magazine, núm. 151 (2018); Shanghai Get-Together (2018); Mémoires et écrits de femmes: La création féminine revisitée (2019) i a Agapè. De l'amour dans le patrimoine littéraire (2019). Algunes de les seves novel·les, relats i assaigs han estat traduïts al castellà, francès, anglès, italià, alemany, polonès, xinès, letó, portuguès, neerlandès i grec.
La novel·la Els nens de l'Elisa (2006) queda tercera finalista al XXIV Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull. En segueixen L'escriptora morta (2008), Núvols baixos (2009), La mirada del fill (2012) i El salón de los artistas exiliados en California (2020). Guanya el XVIII Premi Joan Fuster de Narrativa Ciutat d'Almenara, el quart premi internacional d'escriptura 2018 Shanghai Get-Together i ha estat guardonada amb les prestigioses beques: Nuoren Voiman Liitto (Finlàndia, 2016), Shanghai Writing Program (Xina, 2016), Baltic Centre (Suècia, 2017), IWTCR (Grècia, 2017), Krakow UNESCO City of Literature (Polònia, 2018), IWTH (Letònia, 2019) i IWP (Xina, 2020).
La escritora muerta, Núria Añó. Narrado por Pilar Corral
Nubes bajas, Núria Añó.
Narrado por Isabel Serrano
La mirada del hijo, Núria Añó.
Narrado por Chema Bazán
