El mercat editorial en llengua catalana no està per tirar coets, cosa que no impedeix que hi hagi vocacions. Núria Añó, de Mollerussa, ha lluitat un parell d'anys fins a aconseguir publicar la seua primera novel·la, 'Els nens de l'Elisa', finalista del premi Ramon Llull 2004. És un llibre en què els personatges tenen més protagonisme que la trama argumental, ambientada en un lloc on gairebé sempre és hivern.

La traductora lleidatana Núria Añó sempre ha tingut clar que volia ser escriptora, tot i saber que no seria fàcil trobar un forat al sempre complicat panorama editorial català. Va començar escrivint relats curts. "Tens la sensació que els controles millor que una novel·la i, a més, suposen un bon aprenentatge de l'ofici i et permeten experimentar."

I, per fi, ha arribat Els nens de l'Elisa, la que s'ha convertit en la seua primera novel·la. Una opera prima que va aconseguir arribar a la final d'un premi dels grans, el multimilionari Ramon Llull de l'editorial Planeta. Ser finalista d'aquest guardó el 2004 li va servir de carta de presentació perquè l'editorial de Badalona Omicron apostés per ella.

Els nens de l'Elisa és una novel·la ambientada en un lloc no identificat on gairebé sempre és hivern; un lloc en què hi ha neu fins ben entrada la primavera. "L'argument és potser el que menys importa", explica la novel·lista. "L'interès l'acaparen els personatges". Uns personatges tan freds com el clima en què viuen. Calculadors, egoistes..., "tot i que evolucionen al llarg del relat".

Es tracta d'una novel·la "completament de ficció" protagonitzada per Elisa, una mestra que se sent atreta pels adolescents. Escrit en primera persona, el llibre creua les vides d'aquesta docent amb la d'un noi de tretze anys amb una situació familiar alarmant i que sembla tindre únicament dos coses al cap: no acabar com els seus pares; i arribar a conèixer l'Elisa.

Però Núria Añó, nascuda a Mollerussa fa 33 anys, encara que establerta a Lleida des que va començar els seus estudis universitaris, insisteix que la trama argumental no és el més important del seu llibre.

L'autora destaca que la literatura li ha permès "traduir millor" perquè "escriure et permet conèixer l'arquitectura del llenguatge". Si bé ara s'ha concedit una pausa. "Volia publicar i m'he dedicat de ple a entrar al mercat editorial abans d'emprendre una nova aventura literària".