Literatura guardons. L'autora de Mollerussa Núria Añó, primera catalana becada a Xangai | Anna Sàez (Lleida)
Per una associació d'escriptors de la ciutat més poblada de la Xina, on passarà dos mesos
Núria Añó (Mollerussa, 1973) va debutar com a novel·lista fa deu anys amb Els nens de l'Elisa (2006), que havia quedat finalista del Premi Ramon Llull. Des d'aleshores i sense fer gaire soroll, aquesta traductora de l'alemany ha construït una sòlida carrera literària amb títols com L'escriptora morta, Núvols baixos o La mirada del fill. A punt de donar per acabada una biografia sobre Salka Viertel -vegeu el desglossament- la lleidatana ha estat becada per l'Associació d'Escriptors de Xangai per passar dos mesos en aquesta ciutat xinesa.
Es concedeixen anualment entre cinc i vuit beques de residència perquè autors de tot el món coneguin de primera mà els contrastos de la ciutat més poblada de la Xina. "Normalment escullen autors amb obres traduïdes a l'anglès o altres llengües majoritàries, però per a la meva sorpresa m'han donat la beca. Sóc la primera catalana que la rep i fins aquest any no l'havia guanyat cap autor espanyol", diu. No es tracta de fer turisme, sinó d'amarar-se de cultura xinesa "des de dins".
Núria Añó explica que no té el compromís d'escriure sobre Xangai, "però si posen un artista en un món de contrastos existencials, segur que alguna cosa es reflectirà en la seva obra".
El 31 d'agost vola cap a la ciutat asiàtica, i no tornarà fins a l'1 de novembre. "Sé que m'espera, d'entrada, un aeroport únic al món que no deixa indiferent", avança.
Viurà en un apartament ubicat al centre que li permetrà veure de primera mà com dialoguen en un mateix espai urbà, una illa de sofisticats gratacels, amb barris de persones sense recursos.
Segona beca internacional
Aquest mateix any, la lleidatana havia rebut una altra beca internacional de residència per a escriptors de l'associació cultural Nuoren Voiman Liitto, de Finlàndia. "Va ser un mes molt intens en el que em vaig dedicar a traduir al castellà la meva novel·la Núvols baixos." L'experiència li va semblar molt enriquidora. "Vaig treballar molt, perquè era ple hivern i hi havia molt poques hores de llum solar." Confia que Xangai també sigui productiu.
Núria Añó també participarà a la Xina en taules rodones i ponències sobre la llengua nativa en un país estranger. "Serà interessant debatre sobre aquesta temàtica sent tan lluny de casa i sense conèixer l'idioma xinès", reconeix.
Ultima una biografia sobre la guionista Salka Viertel
L'escriptora lleidatana s'emportarà deures a Xangai. Està en fase de correcció d'una biografia sobre l'actriu i guionista Salka Viertel. "Em va semblar interessant acabar-la a la Xina." Era jueva i va haver d'exiliar-se als Estats Units quan Hitler va arribar al poder. "Ja era una dona adulta quan va aprendre a parlar en anglès." La barrera idiomàtica i l'edat li van impedir seguir endavant amb la seva carrera com a intèrpret, però es va convertir en guionista i va escriure, sobretot, papers per a Greta Garbo. Però a més era la salonnière més coneguda de la Costa Oest. Una dona culta i intel·ligent que acollia a casa seva autors com Thomas Mann o Bertolt Brecht. "Va aconseguir unir els dos continents, donar pau i pàtria a qui no en tenia", resumeix l'escriptora i traductora.
