Pàgina creada el 06-05-2019. Actualitzada el 06-05-2019
Els nens de l'Elisa © 2006 Núria Añó. All rights reserved.
PORTUGUÊS O Olhar do Filho, A Escritora Morta, Nuvens baixas, O Salão dos Artistas Exilados na Califórnia, Os Meninos de Elisa
Other languages
Web de l'escriptora Núria Añó
Tercera finalista del XXIV Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes
L'Elisa és una mestra amb indiscutible talent i vocació per a l'ensenyança, capaç de rebutjar pretendents als voltants de la seva trentena, tot i que sent una especial atracció pels adolescents. Ella controla la seva vida. Fins que l'argument comença a capgirar-se-li subtilment. L'Elisa ha trobat un jove de tretze anys amb una situació familiar alarmant, capaç de caminar cinc quilòmetres amb l'excusa de recuperar els seus guants.
En un indret on l'hivern s'engoleix la primavera i la societat es torna calculadora i egoista, la veu narradora d'un jove rememora un moment crucial que el marcarà de per vida. Algú que sembla tenir dues úniques coses al cap: la primera, no acabar com els seus pares; i la segona, arribar a conèixer l'Elisa.
"L'Elisa és un personatge completament desmarcat dels tòpics. Núria Añó dibuixa una antiheroina evitant el maniqueisme, ensenyant-ne tant la faceta més tendra com la més sòrdida. [...] Una novel·la difícil, exigent amb el lector, que agradarà els amants de la narrativa psicològica." -La Mañana. Llegir ressenya
"Aquesta novel·la conté diverses novel·les: cada personatge es pot considerar una illa fins a formar una suma d'éssers que es freguen. [...] No es tracta d'una obra moralista. És un tractat de la conducta humana. Un artefacte verbal on hi caben totes les opinions." -Letralia
Lectura en català | Fragment de la novel·la 'Els nens de l'Elisa', de Núria Añó
Els nens de l'Elisa
DEUTSCH Der Blick des Sohnes, Tiefe Wolken, Die Tote Schriftstellerin, Der Salon der Exilkünstler in Kalifornien
ITALIANO La scrittrice morta, Nuvole basse, Lo sguardo del figlio, Il salone degli artisti esiliati in California
ELLINIKA To vlemma tou yiou, I nekri singrapheas, To salóni ton exóriston kallitechnón stin Kalifórnia, Hamila sinefa, Ta paidia tis Elisas
"I com sembla girar-se el marit quan s'adona que a la seva vora hi manca l'altra meitat, com si una no es pogués perdre mai, ni tan sols un dissabte qualsevol."
"Els anys d'infància comencen a acumular-se a la vora d'en Daniel i una se sent realitzada. Encara que d'aquesta banda de llit on avui seu pròxima al fill, ell li dóna l'esquena."
"Una espera interminable que accepta com una part més d'aquesta cosa que en diuen amor."
"Potser la cultura no li sembli interessant. Ara per ara les seves hormones acaparen tot el seu interès."
Sobre l'autora
Núria Añó (Lleida, 1973) cursà estudis de Filologia Catalana i Llengua Alemanya. Compagina l'escriptura amb la traducció, així com la participació en col·loquis internacionals, on sol parlar de la seva obra, de creació literària, cinema, ciutats o analitza l'obra d'escriptors com Elfriede Jelinek, Patricia Highsmith, Karen Blixen, Salka Viertel, Alexandre Dumas (fill) o Franz Werfel. Publicà la primera narració als disset anys. Els seus textos s'han publicat a Dones i literatura a Lleida (1997); VIII Concurs de Narrativa Literària Mercè Rodoreda (1997); Estrenes (2005); Dossier sobre la vellesa a Europa (2006); Escata de drac, núm. 8 (2012); Des lettres et des femmes... La femme face aux défis de l'histoire (2013); Fábula, núm. 35 (2013); Issue 3. Grief (2014); Resonancias, núm. 127 (2014); Les romancières sentimentales: nouvelles approches, nouvelles perspectives, L'ull crític 17-18 (2014); Letralia, Any XX (2016); Cien años del Genocidio Armenio: Un siglo de silencio (2016); Revista Narrativas, núm. 43 (2016); L'art de l'adaptation: féminité et roman populaire (2016); Nebula, April Issue (2017); Cine y Literatura. 21 años de Letralia (2017); The Mother Tongue in a Foreign Land (2017); Domuzime, núm. 4 (2017); Revista Literaria Visor, núm. 12 (2018); Exilios y otros desarraigos (2018); China Life magazine, núm. 151 (2018); Shanghai Get-Together (2018); Mémoires et écrits de femmes: La création féminine revisitée (2019); Agapè. De l'amour dans le patrimoine littéraire (2019); Diccionari literari (2019); Infogai, núm. 212 (2020); Papeles dispersos (2021) i a Horizonte Literario Contemporáneo (2022). La seva obra ha estat traduïda al castellà, francès, anglès, italià, alemany, polonès, xinès, letó, portuguès, neerlandès, grec, àrab, romanès i suec.
La novel·la Els nens de l'Elisa (2006) queda tercera finalista al XXIV Premi Ramon Llull. En segueixen L'escriptora morta (2008), Núvols baixos (2009), La mirada del fill (2012) i El salón de los artistas exiliados en California (2020). Guanya el XVIII Premi Joan Fuster de Narrativa Ciutat d'Almenara, el quart premi d'escriptura 2018 Shanghai Get-Together i ha estat guardonada amb les prestigioses beques: Nuoren Voiman Liitto (Finlàndia, 2016), Shanghai Writing Program (Xina, 2016), Baltic Centre (Suècia, 2017), IWTCR (Grècia, 2017), Krakow UNESCO City of Literature (Polònia, 2018), IWTH (Letònia, 2019, 2023 i 2025) o IWP (Xina, 2020). Més informació