Els dies 11 i 12 de desembre del 2012 se celebrà a la UdL un congrés internacional sobre literatura sentimental que duia per títol 'Les novel·listes sentimentals: noves aproximacions, noves perspectives'.
Feia dos anys havia participat en un altre col·loqui a la Universitat de Lleida que tractava sobre escriptura femenina i retrobar-me amb antics conferenciants va ser realment bonic. Així com poder conèixer nova gent amb qui encara no havia coincidit. Tot això tenint en compte que solen ser un parell de dies força intensos de conferències, principalment en llengua francesa, però també en català i castellà, ja que és una activitat organitzada pel Grup de Recerca consolidat de la Generalitat de Catalunya: "Literatura popular francesa i cultura mediàtica", l'Equip del Projecte: "Feminidad, literatura popular francesa y cultura mediática", i que compta amb el suport de les Littératures Populaires et Culture Médiatique.
Encara que a mi m'agrada més citar el paper de les dues persones responsables: Àngels Santa i M. Carme Figuerola. Que tot i les dificultats actuals pel que fa a ajuts, ho fan possible. I la seva labor és fruit d'una acurada organització i aquell esperit del Departament de Filologia Francesa que, de fa molts anys, els ha anat fent uns excel·lents amfitrions.
Tornar a l'edifici del Rectorat, passar per la Plaça Víctor Siurana em porta més d'un record de quan hi estudiava. I en congressos com el d'ara, hi assistia de públic; ja aleshores m'interessaven els temes que s'hi tractaven i prenia apunts, per més que el meu francès no era massa bo. Tot i això voldria agrair a l'Àngels Santa, que pensa en mi quan organitza aquestes coses i jo vull recalcar la seva generositat, que fa que jo pugui parlar de la meva obra o de l'obra d'altres autores que he llegit i m'agraden, malgrat no havia indagat tant a fons. Penso que en aquesta ocasió, quan l'Àngels va citar que el congrés tractava sobre literatura sentimental, a l'acte vaig intuir que anava de novel·la rosa, amb la qual cosa no es pot dir que sigui una gran lectora de novel·letes, però ella afegí que qualsevol obra que parlés de sentiments, servia. Així que em va venir a la ment un llibre que vaig llegir als divuit o dinou anys, Carol, de Patricia Highsmith. Aleshores ja em va impressionar la frescor d'aquella història que s'hi narrava, tot i tractar-se d'una obra de principis dels 50. Una novel·la de temàtica lèsbica que Highsmith va publicar sota el pseudònim de Claire Morgan pel temor que, en aquells anys, poguessin classificar-la d'escriptora lesbiana. La meva comunicació duia per títol Carol, Claire Morgan versus Patricia Highsmith i la vaig pronunciar el dia 11 de desembre. A la mateixa taula hi havia el també escriptor Claude Schopp i presidia la taula en Xarrier Burrial.
De fet, al congrés es parlà de moltes altres autores com Madame de Staël, Duras, Judith Gautier, Gyp, Marie d'Agoult, George Sand, Comtesse Dash, Rachilde, Max du Veuzit, Delly, Corin Tellado, Dominique Sylvain, Anne Marie Garat, Marcelle Tinayre, Madelaine Chapsal i Annie Ernaux. I voldria destacar que vingueren professors experts en la matèria procedents de països com ara Espanya, França, Hongria, Bèlgica i Regne Unit. Així, per exemple, Javier del Prado Biezma inaugurava la primera jornada amb un discurs que excel·lia i tocava els punts i les fibres en totes les seves variants del que ens proposava el títol del congrés. Entre els conferenciants s'hi trobaven estudiosos amb qui ja havia coincidit anteriorment, com per exemple Marie-France Borot, Claude Benoît, Béatrice Didier, Javier del Prado Biezma, Matthieu Letourneux, Sándor Kálai o Claude Schopp, Però també nova gent amb qui tenia el plaer de coincidir, com ara Lola Bermúdez, Mª Teresa Lozano, Encarnación Medina Arjona, Sylvie Thorel, Lídia Anoll, Angela Romera Pintor, Eva Robustillo, Juan Bravo, Diana Holmes, Sarah Sepulchre, Carlota Vicens o Isabelle Bes Hoghton.
Foren dos dies de molta activitat on els conferenciants contagiaven l'interès per un gran nombre d'autores, les quals, més enllà d'una etiqueta més sentimental, també deixaven constància, a través de l'escriptura, dels problemes de gènere i les dificultats amb què s'ha enfrontat la dona al llarg de la història.
I ja només em queda destacar la bona concòrdia d'aquells dies i l'encert del detall del quadre de la pintora italiana Artemisia Gestileschi titulat Magdalena penedida, propietat de la Catedral de Sevilla, que embellia encara més el cartell del congrés.