Pàgina creada el 24-04-2008. Actualitzada el 02-09-2009
© 2008 Núria Añó. All rights reserved.
"[...]Quan vaig acabar Els nens de l'Elisa vaig trigar molt a començar una altra obra. En primer lloc perquè aquella novel·la ja em va costar molt publicar-la. Venia finalista d'un premi com el Ramon Llull però després la van desestimar en quinze editorials i, és clar, jo havia perdut una mica l'esperança. De fet, si no s'hagués publicat em plantejo si ara hagués escrit aquesta. No per res, per cap mena de rancor ni res d'això, però sí per com va actualment el tema de la literatura i la cultura".
De dreta a esquerra: Pepita Ruestes, Hermínia Esteban i Núria Añó. © La Manyana TV
Núria Añó entrevistada al programa Més a prop.
© La Manyana TV
La presentadora Pepita Ruestes mostrant la coberta de L'escriptora morta. © La Manyana TV
"[...]L'escriptora morta no és una obra biogràfica però hi ha l'experiència que he adquirit escrivint i sentint el que se sent escrivint. Podria fer una altra cosa, però estic fent aquesta. Quan algú et diu que potser estàs perdent el temps, ho continues fent, perquè és una cosa que ja tens. Hi ha qui abandona l'escriptura i qui la continua, i en aquest cas sí que em sentiria una mica identificada amb el personatge de l'escriptora[...]".
"[...]Aquesta novel·la va adreçada a un públic amb certes inquietuds perquè jo quan escric no ho dic tot, deixo que el lector s'hagi de fer certes preguntes[...]".
"I com sembla girar-se el marit quan s'adona que a la seva vora hi manca l'altra meitat, com si una no es pogués perdre mai, ni tan sols un dissabte qualsevol."
"Els anys d'infància comencen a acumular-se a la vora d'en Daniel i una se sent realitzada. Encara que d'aquesta banda de llit on avui seu pròxima al fill, ell li dóna l'esquena."
"Una espera interminable que accepta com una part més d'aquesta cosa que en diuen amor."
"Potser la cultura no li sembli interessant. Ara per ara les seves hormones acaparen tot el seu interès."